Programa de Neuroimmunología - IDIBAPS

Què és l'Esclerosi Múltiple?

L’Esclerosi Múltiple és una malaltia frequent, crònica, que afecta a persones joves y pot produir sequeles neurològiques que limiten la qualitat de vida.

COM ÉS EL CURS DE LA MALALTIA?

L’Esclerosi Múltiple comenta entre els 20, 30 anys en forma de brots. Un brot consisteix en una parálisis d’un braç o una cama, pèrdua de sensibilitat, visió borrosa o doble o falta d’equilibri que dura varies setmanes y després es recupera en part o completamente. Amb el temps, els brots poden deixar sequeles. Hi ha pacients que no tenen mai brots i la seva malaltia es progresiva.

QUÈ ESTÀ PASSANT?

En l’Esclerosi Múltiple es produeix una reacció autoimmune per causes desconegudes, per part de macròfags i linfòcits que crecen les barreres hematoencefàliques. Aquesta reacció es viusualitza per Resonancia Magnètica com a múltiples zones escleròtique que donen nom a la malaltia.

COM ES TRACTA?

Afortunadament, en el moment actual hi ha diversos tractaments que ajuden a control·lar els brots i prevenen les sequeles. Aquests tractaments modulen les defensas i prevenen la inflamació. Alguns desl tractaments poden tenir efectes secundaris que requereixen control. Els més actualitzats son Interferón-beta, Acetat de Glatiramer, Natalizumab, Fingolimod, Teriflunomida, Fumarat o quimioteràpia. Amb aquests tractaments s’aconsegueix control·lar en gran mesura la fase en brots, encara que les sequeles i la progressió de la malaltia no es control·len o recuperen amb aquests medicaments. Actualment hi ha una gran actividad d’investigació per a desenvolupar nous tractaments per a evitar la progressió de l’EM i recuperar les sequeles.

COM ES DIAGNOSTICA?

L’Esclerosi Múltiple es diagnostica a partir del curs clínic de la malaltia i també amb ajuda d’algunes proves diagnòstiques. La més important és la resonancia magnètica cerebral que permet veure lesions cerebrals i saber si alguna d’elles està inflamada en aquest moment. La resonancia és molt sensible per a detectar les lesions de l’EM. Altres proves que es realitzen per a confirmar el diagnostic són:

  • 1) La determinació de gammaglobulines o anticossos (bandes oligoclonals) en el líquid cefaloraquídi (que s’obté per punción lumbar)
  • 2) Potencials evocats visuals, motors, sensitius o auditius, que detecten la lesió dels nervis provocats per les lesions
  • 3) La tomografia de coherència òptica que detecta el dany de les lesions en el nervi òptic a través de la retina
  • 4) L'analítica de sang permet descartar altres malalties reumatològiques o infeccioses