Programa de Neuroimmunología - IDIBAPS

Què és l'Esclerosi Múltiple?

L’Esclerosi Múltiple és una malaltia freqüent, crònica, que afecta a persones joves i pot produir seqüel·les neurològiques que limiten la qualitat de vida.

COM ÉS EL CURS DE LA MALALTIA?

L’Esclerosi Múltiple comença entre els 20, 30 anys en forma de brots. Un brot consisteix en una paràlisi d’un braç o una cama, pèrdua de sensibilitat, visió borrosa o doble o falta d’equilibri que dura varies setmanes i després es recupera en part o completament. Amb el temps, els brots poden deixar seqüel·les. Hi ha pacients que no tenen mai brots i la seva malaltia és progressiva.

QUÈ ESTÀ PASSANT?

En l’Esclerosi Múltiple es produeix una reacció autoimmune per causes desconegudes, per part de macròfags i limfòcits que creen les barreres hematoencefàliques. Aquesta reacció es visualitza per Ressonància Magnètica com a múltiples zones escleròtiques que donen nom a la malaltia.

COM ES TRACTA?

Afortunadament, en el moment actual hi ha diversos tractaments que ajuden a control·lar els brots i prevenen les seqüèl·les. Aquests tractaments modulen les defenses i prevenen la inflamació. Alguns dels tractaments poden tenir efectes secundaris que requereixen control. Els més actualitzats son: Interferón-beta, Acetat de Glatiramer, Natalizumab, Fingolimod, Teriflunomida, Fumarat o quimioteràpia. Amb aquests tractaments s’aconsegueix control·lar en gran mesura la fase en brots, encara que les seqüèl·les i la progressió de la malaltia no es control·len o recuperen amb aquests medicaments. Actualment hi ha una gran actividad d’investigació per a desenvolupar nous tractaments per a evitar la progressió de l’EM i recuperar les seqüèl·les.

COM ES DIAGNOSTICA?

L’Esclerosi Múltiple es diagnostica a partir del curs clínic de la malaltia i també amb ajuda d’algunes proves diagnòstiques. La més important és la ressonància magnètica cerebral que permet veure lesions cerebrals i saber si alguna d’elles està inflamada en aquest moment. La ressonància és molt sensible per a detectar les lesions de l’EM. Altres proves que es realitzen per a confirmar el diagnòstic són:

  • 1) La determinació de gammaglobulines o anticossos (bandes oligoclonals) en el líquid cefaloraquidi (que s’obté per punció lumbar)
  • 2) Potencials evocats visuals, motors, sensitius o auditius, que detecten la lesió dels nervis provocada per la malaltia
  • 3) La tomografia de coherència òptica que detecta el dany de les lesions en el nervi òptic a través de la retina
  • 4) L'analítica de sang permet descartar altres malalties reumatològiques o infeccioses